JORNADES DIVULGATIVES - JORNADES MÈDIQUES



Taula Rodona "Alguns aspectes sobre el càncer infantil" a càrrec dels Dr. Rafel Marcos de la Unitat d'Epidemiologia i Registre de Càncer de Girona i el Dr. Andreu Parareda, Pediatre oncòleg de l'Hospital Sant Joan de Déu, dirigida a professionals mèdics i públic en general.

Lloc: Casal Marià d'Olot

Hora: 19,00 h.

7 JUNY 2010.




Exposició "teixits": Una exposició d'imatges de l'univers ocult dels tumors, que visualment poden esdevenir art científic. Imatges obtingudes en el treball quotidià al Laboratori de Recerca de Tumors del Desenvolupament de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona. Obra col·lectiva ideada i coordinada pel Dr. Andreu Parareda, pediatre oncòleg.

Lloc: Hospital Sant Jaume d'Olot

Del: 7 de juny al 7 de juliol




Escrit Dr. Andreu Parareda. Olot 2010

Avui tots els colors dels contes,

com els verds de les canyes vora el riu

i els núvols reflectits al safareig,

llueixen en els ulls de la Joana.

Comença a ploure i, a través del pati,

es mouen les figures del Nadal

de l’any passat. Veig la Joana riure,

però de sobte es gira cap a mi

i em mira, i llavors veig que és un record,

que és per això que la pluja la travessa. 
 

         (frag de Llums de Nadal a Sant Just,

         de Joana,

         de Joan Margarit 
     

Sovint la paraula càncer és encara tabú. Tabú és un mot d’origen polinesi, tapu, que significa prohibit. El coneixement i la informació, no obstant, de processos relativament habituals en el dia a dia ajuden a veure situacions com aquestes amb uns altres ulls i ens ajuden a nosaltres, els professionals que ens hi dediquem, a poder fer cada dia de manera més fàcil pedagogia d’una malaltia quan suara era impossible.

Conviure és viure plegats. Viure és tenir vida. Vida és l’estat dinàmic caracteritzat per la capacitat d’adaptació i d’evolució i pel fet de poder-se reproduir. Tumor ens designa una inflor o tumefacció i és, juntament amb el dolor, l’envermelliment i la calor, un dels quatre signes cardinals que fan referència a un procés inflamatori. Quan el tumor esdevé per la formació d’un teixit nou, anòmal, parlem de neoplàsia. I fem referència a càncer quan volem dir que una neoplàsia és maligne i, per tant, té la capacitat d’infiltrar, envair, territoris veïns i fins i tot de donar lloc a metàstasis, l’aparició del mateix procés patològic en un lloc distant de l’originari. A voltes, el càncer, només és capaç de morir matant.

Els càncers que anomenem del desenvolupament són aquells tumors rars, n’esdevé un per cada cent de l’adult, que s’originen com a conseqüència de l’alteració dels processos normals de creixement i desenvolupament, i no pas per una alteració de desgast cel·lular, com en els càncers de l’adult.

Les altes taxes de curació  són possibles gràcies a la recerca en el càncer. És necessari un laboratori de recerca on s’estudiïn els processos, complexes, que poden relacionar-se amb el bloqueig de frenacions i la permissió d’acceleracions del creixement cel·lular. Això ens pot permetre incidir, cada vegada més de manera individualitzada, en la teràpia a utilitzar en cada cas concret. D’altra banda, les noves investigacions, permeten utilitzar nous fàrmacs que ajuden a aturar el procés de creixement tumoral de manera indirecta, evitant per exemple que els tumors fabriquin, perquè tenen aquesta capacitat adquirida, nous vasos sanguinis per seguir poder creixent.

Tot i que el càncer es cura en una gran majoria, hi ha alguns tipus de tumors en els que ens és difícil avançar com s’ha fet en altres casos. Els pediatres oncòlegs més grans d’edat han vist canviar la història natural de moltes d’aquestes malalties. Nosaltres també estem veient canviar les supervivències de tumors que possiblement encara no curem però que estabilitzem. Estem veient fer vida normal (normal !, anant a l’escola, amb bicicleta i pensant en el futur) a pacients per qui, fa molts mesos, fins i tot anys, llençar la tovallola hagués estat una possibilitat que ningú hagués pogut rebatre. Estem veient canviar la història natural d’alguns tumors, la qual em consta que anteriors tractaments ja havien canviat. Estem veient com és possible conviure amb el càncer. Sovint en alguns del tumors incurables que tractem, d’inici, l’esperança són precisament els nous tractaments.

Ja sigui amb nous fàrmacs adjuvants, moltes vegades utilitzats abans en el tractament de processos molt diferents al càncer, ja sigui amb noves quimioteràpies dissenyades de manera expressa segons les anàlisis d’aquells processos complexes que permeten el creixement desenfrenat, ja sigui per la utilització de tractaments coneguts d’antuvi però utilitzats de maneres diferents, ja sigui per la utilització de combinacions noves de fàrmacs nous i vells, enormement efectives.... estem veient canviar constantment la història natural dels càncers ! 

Andreu Parareda, MD, PhD

Facultatiu Especialista en Pediatria

Departament d’Oncologia del Desenvolupament

Hospital Universitari Sant Joan de Déu 
 
 
 
 

Mira’m els ulls que cap fosca no venç.

Vinc d’un estiu amb massa pluges,

però  duc foc a l’arrel de les ungles

i no tinc cap sangtraït pels recons

de la pell del record.

Per l’abril farà anys del desgavell:

set anys, cosits amb una agulla d’or

a la sorra del temps,

platges enllà perquè la mar els renti

i el sol i el vent en facin diademes.

Mira’m als ulls i oblida el cos feixuc,

la cambra closa, els grans silencis;

de tot això so ric, i de més coses,

però  no em tempta la fredor del vidre

i sobrevisc, aigües amunt del somni,

tenaç  com sempre.

Mira’m als ulls. Hi pots llegir el retorn. 

         (de Set Poemes d’Aniversari,

         d’Estimada Marta

         Miquel Martí i Pol)